En un context d'emergència climàtica i creixent desigualtat urbana, el projecte europeu DivAirCity, liderat per la professora de la Universitat Politècnica de València (UPV) , es presenta com una iniciativa pionera per a repensar les ciutats des d'un enfocament més inclusiu, verd i resilient. Després de quatre anys de treball, el consorci internacional que impulsa aquesta proposta ha demostrat que és possible transformar els espais urbans en autèntics refugis climàtics, i a més promoure la participació de col·lectius històricament invisibilitzats.
Conformat per 24 organitzacions europees, DivAirCity ha intervingut en cinc ciutats pilot — Castelló (Espanya), Aarhus (Dinamarca), Bucarest (Romania), Orvieto (Itàlia) i Potsdam (Alemanya)— amb una visió clara: valorar la diversitat humana com a motor de canvi urbà. Xiquets, dones, persones majors, persones migrants, amb discapacitat o del col·lectiu LGTBI+ han sigut protagonistes en aquest procés de co-creació, aportant idees i propostes per a transformar els seus barris en llocs més saludables, accessibles i sostenibles.
Segons la professora Peñalvo, “DivAirCity representa un exemple innovador de transformació urbana, impulsant la descarbonització mitjançant la integració de solucions basades en la natura i fonts d’energia neta. Esta iniciativa contribueix a millorar tant el confort tèrmic com la qualitat de l’aire per a tota la població, enfocat especialment en la protecció dels grups més vulnerables com ara xiquets i persones majors”.
Des de la seua arrancada, DivAirCity va apostar per un model de governança participativa, promovent la creació de comunitats de pràctica en cada ciutat. A través de tallers, enquestes i activitats públiques, les veïnes i els veïns van compartir les seues necessitats, i experts del consorci —entre ells equips de la UPV— van analitzar les millors solucions per a convertir-les en intervencions reals.
El resultat ha sigut la implementació de mesures que combinen infraestructura verda, accessibilitat, tecnologia i salut pública, i que genera beneficis tangibles tant per al medi ambient com per a la qualitat de vida de la ciutadania.
A la ciutat de Castelló, es va millorar la ruta entre el col·legi i el Casal Jove, amb un disseny pensat especialment per a persones amb mobilitat reduïda. S’hi van instal·lar pèrgoles verdes que generen ombra, bancs adaptats per a majors, voreres més amples i baranes en rampes i escales. A més, s’hi va incorporar un carregador solar accessible a través de l'aplicació mòbil del projecte. Aquestes actuacions han reduït la temperatura en la zona intervinguda fins a 7ºC a l’estiu, han incrementat les àrees verdes en 11 m² i han promogut la generació d'energia neta.
A Aarhus, la intervenció es va centrar en la protecció enfront de la contaminació del trànsit. S’hi va construir un mur verd per a resguardar un parc pròxim a una via de gran circulació, i s’hi va dissenyar una ruta alternativa senyalitzada amb jardineres per a ciclistes i vianants. Els resultats són contundents: 49% menys d’exposició a contaminants per a ciclistes.
A Bucarest, es va transformar una plaça ocupada il·legalment per vehicles en un espai segur i verd per al joc infantil. L'ús del parc per part de xiquetes i xiquets va augmentar un 25%, i es van capturar 18,4 kg de carboni mitjançant la nova vegetació.
A la ciutat italiana de Orvieto van apostar per rehabilitar un parc local amb un enfocament inclusiu. S’hi van afegir jocs adaptats, s’hi van crear noves rutes per als vianants i es va millorar l'accés mitjançant un túnel. La zona ha vist un increment del 39% en el seu ús, amb una notable millora del sentiment de pertinença entre els més xicotets.
A Potsdam, una associació veïnal va liderar la creació d'un jardí comunitari, promovent la biodiversitat urbana i la participació ciutadana.
Una de les accions més destacades del projecte ha sigut el concurs paneuropeu "My Sustainable City", en el qual joves d'entre 13 i 19 anys van proposar idees per a millorar les seues ciutats. El primer premi internacional va ser per a José Manuel Olmo i Noel Rodríguez, els qui van dissenyar una visió sostenible del Casal Jove de Castelló en Minecraft.
A més, DivAirCity ha desenvolupat una aplicació mòbil (disponible per a Android i iOS) que incentiva les persones usuàries a agafar rutes amb menor contaminació. A canvi, reben criptovalors canviables per recompenses, i així promouen hàbits sostenibles mitjançant la tecnologia.
L'impacte del projecte va més enllà de les cinc ciutats pilot. Un total de 20 ciutats agermanades de tot el món —entre aquestes Lviv, Bogotà, Dhaka o Freetown— han mostrat interès a replicar les seues metodologies, des de l'aplicació mòbil fins als processos de participació ciutadana.
Notícies destacades