91Ž«Ãœ

•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

“Són mals temps per a la societat. Portàvem un bon camí, però hem retrocedit enormement”. Adela Cortina, catedràtica emèrita d'Ètica i Filosofia Política a la Universitat de València (UV), va impartir ahir una conferència inaugural memorable en la jornada “Aspectes psicosocials en entorns laborals universitaris: una visió de conjunt”, organitzada per la Universitat Politècnica de València (UPV) i Umivale amb el suport de la UV, la Universitat Catòlica de València i la Fundació Étnor, que presideix la mateixa Cortina.

“L'objectiu de la universitat ha de ser universalitzar els valors de llibertat, igualtat i solidaritat, no impositivament, sinó a través del diàleg, fins a crear el que jo somie, que és una societat cosmopolita, de tots els ciutadans, en la qual no quede ningú exclòs”, va afirmar Cortina, que inicià el parlament citant el “fugir de l'excel·lència sense ànima” de Harry R. Lewis, exdegà de Harvard, i no va abandonar el to constructivament crític en tota la intervenció.

Ferma defensora de la teoria de l'espiral del silenci de Noelle-Neumann i de la màxima de Tocqueville que l'home té més por de l'aïllament que de l'error, la filòsofa valenciana va afirmar que “la missió de la universitat ha de ser eliminar aquest temor”, perquè “la major censura és l'autocensura”, i va incidir en el fet que la universitat “no sols forma professionals, sinó també forma ciutadans, que en societats democràtiques com la nostra han de ser gent lliure, capaç de dialogar, debatre, raonar i convèncer mitjançant el coneixement”.

“És una ximpleria impressionant dir que estem en el temps de la postveritat”

Als seus 78 anys, el missatge de Cortina continua tenint una força extraordinària. “És una ximpleria impressionant dir que estem en l'era de la postveritat. Per favor, no us creeu aquesta faula. La veritat és una cosa que continuem buscant, constantment, i no podem renunciar mai a continuar fent-ho”, va assenyalar la pensadora, que va afegir la necessitat que la universitat genere “àmbits d'investigació que permeten transmetre el coneixement a les generacions més joves, i que aquestes desenvolupen al seu torn la capacitat de deliberar i criticar, però no una crítica en el sentit negatiu, sinó en el de discernir, dialogar i alliberar. L'objectiu ha de ser una discussió oberta i crítica”.

I això perquè “no hi ha cap idea en el món que siga intocable. Totes són discutibles. Totes són argumentables”. I han de ser-ho des d'un prisma global, perquè per a Cortina, el saber ha de ser aglutinador, no mai excloent: “És una atrocitat que s'hagen fragmentat tant els sabers, sembla que no ens puguem ajuntar entre nosaltres. La societat té problemes i la universitat… departaments, quan no hi ha un sol problema que no necessite de tots els sabers per a la resolució”.

“Cal anar amb compte que la burocratització de la societat no ens assassine”

Un altre dels aspectes evidentment millorables per a la filòsofa valenciana és l'actual gestió de processos: “Europa, que va fer coses bé al seu moment que és bo recordar, és avui massa buròcrata, i cal anar amb compte que la burocratització de la societat no ens assassine. La gent està farta d'emplenar papers, i amb raó”.

Kantiana en la idea que “als éssers humans no se'ls ha d'instrumentalitzar perquè són fins en si mateixos”, Cortina assumeix que “en l'actualitat vivim en un excessiu desconcert” i que “hi ha corrupció en totes les activitats professionals”, però no renuncia en la seua obstinació de “buscar solucions, a més d'assenyalar els problemes, i fer-ho dins d'un marc ètic, perquè és fonamental pensar quin tipus de professionals estem formant”.

Ovacionada pel públic assistent, Cortina finalitzà la xarrada i abandonà tranquil·lament el faristol ficada en la seua disfressa de dona normal, com si no haguera oferit una exhibició de missatges clau per a millorar el futur de la universitat i la societat que l'envolta.

Ara, està en mans de la resta decidir si queda tot en un nou foc d’encenalls… o si s'interioritza el missatge i s’hi camina.

Pel bé de tots.

Fotografia: Vicente Lara Sáez (ACOM-UPV)

Textos: Carlos Ayats Pérez (ACOM-UPV)