91Ž«Ãœ

•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La tensió immobiliària ha desbordat els límits de la ciutat de València. Segons l'últim informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), els habitatges de sis municipis de l'àrea metropolitana ja superen, en preu mitjà, els 3.000 euros per metre quadrat. L'informe, corresponent al primer trimestre d'enguany, revela que en quatre municipis els preus mitjans de venda estan, fins i tot, per damunt dels registrats a la mateixa capital.

“La pressió de la demanda ha contaminat tot el sistema metropolità”, alerta Fernando Cos-Gayón, director de la càtedra. “Els preus més alts ja no es concentren a la ciutat, sinó també en municipis com ara Godella, Almàssera o el Puig, on se superen els 4.500 €/m² en zones de costa, la qual cosa evidencia una situació fora de control”, ha destacat Cos-Gayón.

El preu mitjà de l'habitatge d'obra nova a València ha arribat als 3.500 €/m², amb un augment interanual del 10% i un 2% més que el trimestre anterior. Vuit dels 19 districtes de la ciutat ja no disposen de promocions actives que permeten calcular preus mitjans fiables. “Pràcticament la meitat de la ciutat ha desaparegut del mapa de la producció d'habitatge lliure”, denuncia Cos-Gayón.

En paral·lel, l'oferta immobiliària s'ha desplaçat cap a les àrees metropolitanes: els preus han pujat un 18% a l'Horta Nord, un 29% a l'Horta Oest i un 19% a l'Horta Sud. “Estem davant un patró clar d'expulsió residencial: les famílies són espentades fora de València a la busca de preus una mica més assumibles, però que ja no ho són en molts casos”, subratlla el director.

Emergència residencial amb perill de conflicte social

El desequilibri estructural és profund, destaca l'informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV. Mentre l'INE projecta la creació a Espanya de 246.000 noves cases a l'any fins a 2039, la producció d'habitatge nou a penes arriba a les 90.000 unitats anuals, fet que genera un dèficit acumulat que superarà els 600.000 habitatges a la fi d'enguany. “La situació ha depassat els límits d'una crisi d'accés: ens enfrontem ja a una emergència residencial de gran escala que, si no es reverteix amb urgència, podria derivar en un conflicte social d'alt impacte”, adverteix Cos-Gayón.

Mercat de lloguer

A aquest escenari se suma la desestabilització del mercat del lloguer. A València, el preu mitjà mensual d'habitatges en lloguer ha arribat als 1.674 euros, i el preu per metre quadrat ja està en 18,04 €/m², amb una pujada del 4,6% en tan sols tres mesos. “El lloguer s'ha convertit en una càrrega permanent que impedeix estalviar i accedir a la propietat, fins i tot per a les classes mitjanes”, afegeix el director.

A més, el 35% dels contractes de lloguer ja corresponen a lloguers temporals, una xifra que ha augmentat 13 punts en només un trimestre. Aquest canvi està directament vinculat a l'efecte de la Llei d'Habitatge de 2023 (Llei 12/2023). Segons Cos-Gayón, “la imposició de topalls al preu, la limitació per a actualitzar rendes en un entorn d'alta inflació i la creixent inseguretat jurídica han generat un clima de desconfiança que ha portat molts propietaris a retirar-ne els habitatges del lloguer convencional”.

Missatge d'esperança

Malgrat tot, aquest informe de la Càtedra llança un missatge d'esperança: “Els nostres models predictius anticipen que la construcció massiva d'habitatge de protecció pública marcarà el principi de la fi d'aquest cicle d'inestabilitat”. Cos-Gayón assenyala que “l'aprovació del mòdul dinàmic de preus, recollida en el Decret 180/2024 de la Generalitat Valenciana, és necessària com més prompte millor per a activar la promoció privada de HPP”.

La Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València urgeix a actuar de manera immediata: “València no pot continuar sent una ciutat sense alternatives reals per a les rendes mitjanes i baixes. Tenim les dades, els models i els instruments per a començar a revertir la situació”.